1001 miglia " Un somni fet realitat"

Encara no havia iniciat la Madrid Gijón Madrid, 16 d’agost de 2009 que vaig veure informació de la 1001 Miglia, una super-brevet de 1600 km que és feia a Itàlia.

Vaig pensar que estaria molt bé poder-hi participar.
Va anant passant el temps i creia que seria un somni poder-la fer.
Ara, desprès d’haver-la fet, penso que ha estat el somni més gratificant que mai hagi pogut tenir. No tant sols un somni , una il•lusió. Avui puc dir que he estat feliç. He aconseguit un repte personal, gràcies a la meva família que m’ha ajudat i als molts amics que m’han animat a entrenar-me.
A Itàlia he conegut molta gent de diferents països, alguns de catalans com el Joel i el seu company Dani que malauradament es va retirar perquè es va trencar la clavícula.
El Francesc, (el Xicu), de Girona , amb qui ja havia fet un tros de la brevet de 1000 a València el passat 2009, que va resultar ser el pare de l’Albert amb qui vaig fer bona part de la de 600 a Manresa el passat mes de juny.
I com no els amics: Joan Anton i Àlex de Tarragona , amb els quals vaig fer tota la marxa. La resta eren de :
Israel (1) Italy (206) Japan (3) Lithuania (2) Australia (3) Austria (3) Netherlands (7) Norway (2) Russian Federation (5) Slovenia (1) Spain (10) Sweden (20) Switzerland (3) Belgium (7) United Kingdom (31) United States (16) Brazil (6) Bulgaria (1) Canada (4) Croatia (1) Denmark (10) Finland (2) France (19) Germany (27) Greece (5)

Vam sortir del Pla de Santa Maria el dia 13 d’agost de 2010, i desprès de fer nit a Le Canet al costat de Cannes ( França) varem continuar el viatge fins a Nerviano una ciutat al costat de Milà.

Relat de la 1001 Miglia:

16 d’agost – 17 d’agost de 2010:

 9:00 : control de bicicletes, entrega de credencials i mapes.
 17:00: reunió per explicar diferents temes i canvis en l’itinerari previst.
 18:00: sopar, en una carpa, al costat de la sortida .

 20:00: cues per començar a entrar en un grup.
 21:00 i fins les 22:00: sortida dels ciclistes agrupats de 30 en 30 cada 5 minuts.
 21:05: sortim amb el 2n grup
 0:30: arribem al primer control amb una mitja de 30 Km. per hora.
Fins aquest moment aguantem bé el primer esforç. Parada, signatura i agafar aigua per tornar-hi..
 A les 03.00 arribem a Colorno, segon avituallament. Aquí a la sortida perdo els companys de Tarragona, ja que a l’Àlex li va fallar el canvi.
 Al següent avituallament, a Massa Finalese, ens tornem a trobar per seguir junts fins el final. En aquest avituallament continuem amb una bona marxa 29 Km. per hora de mitjana. Per menjar arròs. A les 6:00 no em ve massa de gust però he de fer un esforç i me’l menjo.
 A Faenza hi arribem sobre les 12:45. Aquí em trobo amb la família. Després de menjar-nos uns macarrons i fruita tornem a sortir fins a Dicomano. Fins aquí el terreny és molt planer, i la veritat és que no és gens atractiu.
 18:47 arribem a Dicomano, berenar i tornar a rodar per arribar a Chusi Della Verna. Ja sigui per l’indret , un monestir dalt d’una muntanya o bé pels hàbits, al qual per accedir-hi la carretera es fa costeruda, et fa pensar en Montserrat i les pujades que van des d’Igualada a Montserrat.
 Quan arribem a Chiusi della Verna són les 2:45 de la nit, portem quasi 30 hores des que hem sortit i estem molt cansats. Després de menjar un plat d’arròs anem a dormir. Cal dir que els llums estaven encesos i la gent no parava d’entrar i sortir. Tot i així, el cansament es tal que dormo profundament.

18 d’agost de 2010:

 A les 8:00 ens aixequem i desprès d’un petit esmorzar sortim cap PasignanoTrasmiento hi arribem a les 14:45, després de molt d’esforç, ja que va costar molt agafar el ritme, ja sigui pel cansament o bé també pel tipus de carretera, amb moltes pujades i baixades. Aquí hi ha un llac preciós que et fa pensà en el de Banyoles, encara que aquest és molt més gran, el qual l’anem vorejant per deixar el control i arribar al següent Todi.
 19:00 arribem a Todi. Es troba d’alt d’un turonet que per accediri s’ha de pujar unes rampes del 5 % al 8% de desnivell . Aquí ens mengem una pizza per agafar forces i poder arribar a l’hora de sopar passats tres quarts d’onze, en un lloc francament preciós , al costat del llac que hi ha a Bolsena.
Aquí ens esperaven la família que després d’unes gestions ens van localitzar un hotel molt ben situat per poder descansar unes hores.

19 d’agost de 2010:

 5:00 toca diana, després d’un croissant i un cafè sortim cap a Pomonte.
 9:30 arribem a Pomonte després de superar una rampa de 1,5 km al 18% . El control està en una Cooperativa a peu de carretera.
Desprès de menjar-nos un bon plat de macarrons, sortim cap a Montalcino. Aquí no hi havia avituallament només aigua.
Però en un Restaurant del costat vaig menjar la millor pasta (fruit de la gana) i la més cara que he provat mai.
 16:00 sortim cap a Castelnuovo Berardenga.

Entre mig ens fan passar per la mítica Eroica , una pista forestal de terra blanca d’ 11 km per on el Giro d’Italia 2010 va passar.
 Arribem a 21:30 la família ja ens havien llogat una casa i varem poder sopar uns espaguetis boníssims.

20 d’agost de 2010:

 4:00 sortim, abans però toca plat d’espaguetis, cap a Montaione, on hi arribem a 9:30 després d’una etapa una mica dura pel seu desnivell. Sortim sense esmorzar, ja que s’havia de pagar i ens parem a fer uns “bocates” en un restaurant del poble. L’etapa que ens espera se’ns presenta com la més fàcil de tot el recorregut, però la dificultat per trobar el control, mes d’una hora, fa que se’ns faci molt llarga.

 15:00 sortim cap a Aulla Pallerone. Aquesta etapa és la més difícil amb 120 km i 1934 m de desnivell. Encara que només s’arriba a uns 600 metres sobre el nivell del mar. Les diferents pujades i baixades fa que no puguis agafar el ritme i es faci molt llarg, més de 40 km pujant.(trencacames). A meitat del recorregut parem a menjar una mica de fruita i agafar aigua en un poble molt bonic anomenat Castellnuovo di Garfagnana. La sorpresa de la tarda va ser en arribar al llac di Ponticosi, va ser preciós, envoltat de pins, era més aviat com si ens haguséssim trasllat en un altre indret.

 21:00 arribem a Aulla, sorpresa, no hi ha avituallament , ni per dormir. Ens cruspim una pizza en una pizzeria just al costat del control, uns talls de pinya i de meló i continuem fins Levanto, un càmping a mig camí de Deiva Marina, la següent parada, Allí ens dutxem, és la una de la matinada.

21 d’agost de 2010:

 Al matí en aixequem a les 7:00 però no sortim fins les 8:00, després d’un suculent cafè amb croissants ( a ningú li venia de gust un plat d’espaguetis).
 9:30 arribem a Deiva Marine. Ens tracten com a casa, ens fan seure, ens porten una coca cola i un plat de macarrons amb tomàquet
 10:00 sortida cap Casella Ligure, una etapa semblant a la d’Aulla , ja que sense arribar a ser tant dura és molt semblant.

 Després de dinar sortim cap a Castellania, el poble on va néixer Fausto Coppi , guanyador de 122 carreres, va portar la maglia rosa 31 dies i el maillot groc 19, pels que ja teniu una edat sabreu que va ser una llegenda d’Itàlia als anys 50.
Ara ja només queden 120 km, els més fàcils (a priori ) quasi tot pla, i els més difícils, ja tenim ganes d’arribar, els més complicats, et pots perdre molt fàcilment. És com passejar-se pel Delta de l’Ebre, tot és igual, de nit, sembla com si donis tombs a un mateix lloc, el kms no passen. Estem cada vegada més cansats. Al final parem a fer un cafè, no recordo el poble, però és la festa major, se sent la música de l’envelat.
Quan ja només falten 9 km, farts de donar voltes, trobem dues motos de l’organització i a tota maquina ens porten fins a la meta.

A l’arribada ens espera la família i una multitud de gent cridant. – “ Bravi, bravi ...”, i ja se sap molta emoció, abraçades i alguna llagrimeta.
Ara, després de tres dies encara se’m posa la pell de gallina i se m’omplen els ulls de llàgrimes, segueixo pensant que ha estat l’experiència més dura, més bonica i gratificant de totes les marxes que he realitzat.

Vull donar les gràcies: a la meva família, que m’ha ajuda’t a complir el somni de la meva vida, als qui des del Pla, el Ramon i família que m'han seguit des de la pàgina web de la 1001 Miglia, des de Valls, Miguel i Joan López han estat pendents de mi. A tots els que han confiat que aquest repte era possible. I  finalment als meus companys Joan Anton i Àlex per les experiències viscudes.

Ciao i arrivederci.