Un plat d’espaguetis val molt poc, potser un euro, màxim dos.
El que no te preu és l’amistat.
L’amistat que ens unia amb l’Agustí va començar amb un plat d’espaguetis. Va ser el 19 d’abril de 2008 a les 13:00 hores quan, després de passar pel control de la Granadella en la Brevet de 300 Km que va organitzà La Penya Ciclista Bonavista de Manresa, anàvem pedalant junts des de Prades, el varem convidar a menjar un plat d’espaguetis.
Jo no coneixia a l’Agustí. Però menjant ens varem anar coneixent , fins al punt que va resultar ser amic del meu germà Ramon ( que anys abans havien corregut en una marxa a Andorra) i com no podia ser d’altra manera tenia una cunyada , la Carme , casada al meu poble.
Quines coincidències!. El món és un mocador.
A partir d’aquí va néixer una amistat que ens va portar a fer l’any següent les Brevets de
200 Km 300 Km i la de 400 km junts.
De l’Agustí recordo el que em va dir una vegada , quan jo li volia treure un compromís de fer les Brevets plegats ja que havíem aconseguit fer un grup de 4 ciclistes, ell em deia: - Jordi a poc a poc, jo ja sóc molt gran i no em puc comprometre. Pas a pas ja les anirem fent.
I com de fet, la Brevet de 600 km no va poder venir, ja que va agafar un afecció d’orina.
L’Agustí era dels que tiraven al davant i no escatimava cap relleu. Estava molt fort.
Fins i tot amb 72 anys l’havíem d’anar frenant, ja que la resta no el podíem seguir.
Ara fa un any li van diagnosticar una malaltia que, malgrat la seva força, no ha pogut superar.
Els que el varem conèixer sabem que era una bona persona.
Jo em considero afortunat de poder gaudir de la seva amistat.
Conèixer-te a tu Agustí, a la Pilarin, la teva dona, i els teus fills, principalment la Carme ha estat molt , compara’t amb el que em va costar un plat d’espaguetis.
Tant de bo cada plat d’espaguetis tingués el mateix valor, voldria dir que hi ha molts Agustins en aquest món.
Agustí, des d’on sigui, que ens estàs veient, sàpigues que et portarem dins de cada pedalada, cada marxa, cada brevet, estaràs sempre més dins dels nostres cors.
Família Valls Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada