17a edició Paris-Brest- Paris(cliqueu per veure mes fotos)

EL CLUB CICLISTA PLANENC PRESENT A LA 17ª EDICIÓ DE LA 

PARIS - BREST-  PARIS 2011.

Jordi Valls Roig, del Club Ciclista Planenc, ha participat a la 17ª edició de la Paris- Brest-Paris- que es va realitzar des del passat 21 al 25 d’agost de 2011 amb més de 6000 participants d’arreu del món.

Un total de 74 hores 39 minuts per recórrer els 1230 km que separen Paris (Guayancourt) i la Ciutat de Brest a la Costa de la Bretaña.

Sortida 18:00. Primer grup.

 Etapa 1:  Guayancourt-Mortangne au Perche 138 km a una mitjana de 28 km/hora i un desnivell acumulat de 1054 mt.

Diumenge 21/08/2011 a les 18:00 hores.

Sortida de Guayancourt en direcció a Mortagne au Perche passant per Gambais, Nogent le Roi Jaudrais i Longny au Perche. Amb una mitjana molt alta, amb sorpreses incloses com la caiguda d’un ciclista, davant meu, el qual no vaig poder evitar i vaig caure damunt seu. En vaig sortir il·lès A la bicicleta tampoc li va passar res.

D’aquesta etapa el que més em va sorprendre va ser la quantitat de gent que sortia al carrer per animar amb crits d’aller, aller i bon couratge, a més d’oferir-te aigua.

 A les 23 hores arribada al control i després de menjar un plat de pasta sortida cap al següent control.

Etapa 2: Mortagne au Perche- Villaines la Juhel 80.28 km 2. 54 minuts a una mitjana de 27.82 km amb un desnivell acumulat de 744 mt.

Sortida de Mortagne Au Perche a les 23:50 hores amb un ritme més tranquil.

Passant per Sure, Mamers, La Hutte i  Averton abans d’arribar a Villaines La Juhel a les 3:16 hores de la nit per menjar  una pasta i beure un cafè i sense perdre temps sortir cap el següent control.

Etapa 3: Villaines La Juhel- Fougeres 88.15 km a una mitjana de 26 km/h  i un desnivell acumulat de 818 mt.

Sortim de Villaines la Juhel a les 3:40 en direcció a Fougeres passant per Hardanges, Lassay, Gorron, Le Loroux per arribar a Fougeres  a les  7:16 del mati. Aquí varem menjar-nos un plat d’arròs tres delícies que no em vaig poder acabar per la quantitat de vinagre que hi havia i vaig haver de demanar un entrepà i dos plàtans.

Etapa 4 Fougeres – Tinteniac 54 km  2:10 hores a una mitjana de 25 km hora.

Sortim quan són gairebé les  8 del matí, després de descansar  45 minuts, en direcció a Tinteniac passant per Romagne, Sens,  Digne , per arribar a a les 10:16hores. 

Control i avituallament.

Després de menjar un entrepà i 2  plàtans i descansar 20 minuts sortim en direcció al proper control.

Etapa 5: Tinteniac- Loudeac  85 km a una mitjana de  27km  per hora i un desnivell de 784 mt.

Sortim de Tinteniac a 11:36 hores sortim en direcció a Loudeac passant per Medreac, Loscouet Meneac, La Cheze i arribar a Loudeac a les 14:38 minuts.

Intendència

Aquí primer retrobament amb els qui a partir d’aquest moment em farien l’intendència , com no podia ser d’una d’altra manera, el Roger, el Jordi, l’Oriol i l’Assumpció.

Primer plat d’espaguetis  de qualitat i fruita ja tallada de postres per tal de no perdre temps i anar per feina.

Etapa 6: Loudeac- Carhaix-Plouguer 76 km a 24 de mitjana i un total de 770 m. de desnivell

Sortim de Loudeac en direcció a Carhaix- Plouguer passant per Merleac, Corlay, Saint Nicolás, Saint Lubin , Mael – Carhaix i Carhaix Plouger on hi arribàvem a les 18:44 hores.

En aquest control vaig parar a dormir no sense abans menjar-me una pizza en un restaurant i dormir en un castell  que semblava tret  d’un conte de fades.

Etapa 7: Carhaix- Plouguer – Brest 90 km mitjana de 22, 6 km hora i un desnivell acumulat de 751 m.

A la 1:30 hores de la matinada sortim en direcció a Brest. Passo a les 5:40 minuts pel control. Em menjo un entrepà de pernil dolç. Ja he arribat a Brest només falta la mitat,sóc conscient del que he fet però també del que em falta.Han estat 618 km amb un total de 35 hores 39 minuts i un desnivell de 5200 m.

Avituallament a peu de carretera.

Etapa 8: Brest- Carhaix-Plouguer 80.5 km a una mitjana de 24 km hora i un desnivell de 946 m.

Sortim de Brest a les 6:10 hores en direcció a Carhaix passant per Landerneau ,Sizun. Arribada a Carhaix a les 9:58 hores. Esmorzar d’entrepà preparat pels assistents particulars.

Etapa 9: Carhaix-Plouguer- Loudeac 78 km a una mitra de 22,35 km hora i un desnivell acumulat de 820 m.

Sortim de Carhaix a les 11:00 hores en direcció a Loudeac on hi arribem a les 14:10 . Plat d’espaguetis (dels bons) i fruita de postres per sortir cap  Tinteniac.

Etapa 10: Loudeac -Tinteniac   85 km a una mitjana de 25 km hora i 680 m  de desnivell

Sortim a les 15:00 hores en direcció a Tinteniac per arribar-hi a les 18:38 hores.

Després de passar el control i sense perdre temps sortim en direcció a Fougeres.

Etapa 11: Tinteniac- Fougeres 50 km mitjana de 25 km hora 400 m de desnivell

Sortim de Tinteniac a les 18:55 hores  per arribar a Fougeres a les 20:57

Després de segellar toca descansar en un hotel a peu de carretera. Primer plat d’espaguetis i per postres un iogurt.

Etapa 12. Fougeres- Villaines la Juhel 92 km mitjana de 22 km hora i desnivell de 938 m.

Sortim de Fougeres a les 6:00 hores del dia 24 d’agost amb una temperatura de 15 graus i una motivació extra: és la última jornada, Paris està a 300 km. En aquests moments pel cap em passa de tot: des de: - Ja està!. Fins: - Que no caigui! . El cansament acumulat és molt alt. El record més viu és per l’Agustí, un company que ens va deixar el passat 2 de gener, i el qual, en aquest moment,  m’agradaria que hi fos present.

Voluntaris. Familia Rogue Paul.

Amb tots aquets records arribem  ales 8:00 hores a La Tanniere on la Familia Rogue Paul s’ha passat tota la nit servint creps amb sucre i pastissos acompanyat de cafè amb llet .

Al racó hi veig un rètol que hi posa el preu d’aquesta consumició:  - Quan arribeu al vostre país d’origen ens envieu una postal d’agraïment, d’aquí a 4 anys, en la pròxima edició de la Paris-Brest-Paris del 2015, estarà penjada en uns plafons.

Ara si, amb les defenses molt baixes, em vaig ensorrar i no vaig poder evitar plorar.

Amb l’egoisme que corre avui dia pel món em vaig adonar que encara hi ha persones que donen part del seu temps i el seu diners per als altres a canvi d’una postal. Realment em va “frapar”.

A les 10:00 hores i desprès d’una etapa molt nostàlgica, en la qual en cap moment vaig poder agafar el ritme, vaig arribar a Villaines la Juhel.

Etapa 13: Villaines – Mortagne au perche 81 km 23 km hora de mitjana i un desnivell acumulat de 840 m.

Sortim de Villaines la Juhel i a 40 km de Mortagne au Perche se’m trenca el desviador dels plats, intento arreglar-ho però no puc. Només se m’acudeix posar la cadena al plat mitjà i utilitzar els pinyons del mig per tal de no trencar la cadena.

Assistència tècnica.

D’aquesta manera arribo a Mortagne au Perche a les 14:00 horesallí intento que m’arreglin el desviador, però com que es culpa de la maneta em diuen que no es pot arreglar. Demano als mecànics que m’anul·lin el desviador i que no fregui per evitar trencar la cadena.

Després de dinar surto mentalitzat que no he d’utilitzar el plats , que només puc jugar amb els pinyons.

Fletxa indicadora del recorregut.

Etapa 14: Mortagne au Perche- Dreux 75 km a 27 km hora de mitjana i un desnivell de 455 m amb molt de vent d’esquena.

Surto de Mortagne Au Perche amb moltes ganes d’arribar, ja queda poc 140 km.

L’etapa és la més fàcil ja que el vent bufa d’esquena i es formen grups de 5 a 6 ciclistes que fa que es vagi molt ràpid. Això fa que arribem a Dreux a les 17:45 hores.

Etapa 15: Dreux- Guayancourt (Paris) 65 km 476 km de desnivell acumulat i una mitjana de 22 km.

Aquesta última etapa és la que s’acostuma a fer més llarga. D’una banda tens ganes d’arribar, d’altra encara no has aconseguit res , et fa por caure , no t’alimentes com cal ,  baixes la guàrdia, alhora tens emocions de ràbia, felicitat continguda, il·lusió, tristesa  perquè ja s’acaba, ... vaja un garbuix.

Etapa que veus la gent rient perquè si, d’altres que van encarcarats, són moltes hores dalt la bici.

Arribem al Km 1225, en falten 5 km per la meta, pujada d’adrenalina i a córrer com una moto per arribar, carreres entre els mateixos companys d’escapada, ara ja s’ha sembla més a una marxa de  cicloturisme que a una ciclomarató.

Arribo a la meta, em toco el pit i miro al cel: -Va per tu Agustí!.

No puc evitar plorar, o potser és que no ho vull. M’abraço a la meva família a qui vull dedicar aquets somni:  la Paris-Brest-Paris, que va començar un diumenge de setembre en un restaurant de Tremp, on un  bon amic, l’Alex Roca, em va fer dentetes. Ell acabava de fer la 16 edició de la Paris-Brest-Paris de l’any 2007. Alex una abraçada, ànims.

També al Joan Lopez, (l’avi) al qual li envio una abraçada i molts ànims perquè es recuperi aviat de la lesió que va patir amb la bicicleta.  - Avi, seran 4 anys més d’acompanyar-nos perquè  no anem sols , ja que com dius tu: - “ Pressa no tinc i tard no és i  sense mi us podeu perdre”. Si més no el teu somriure i la teva alegria.

Fins aviat.